El coneixement del mitjà fotogràfic actual implica com a mínim d’entretenir-se i interessar-se per tres ramificacions del saber general propi del nostre àmbit d’educació visual i plàstica:
- Comprendre el paper de la llum en la percepció visual humana i en la captació d’imatges fotogràfiques.
- Aplicar els principis bàsics de la tècnica fotogràfica per a configurar bones imatges.
- Conèixer els paràmetres i eines bàsiques d’edició digital de les imatges fotogràfiques.
LA LLUM, LA VISIÓ I EL COLOR
ENQUADRAMENT DE LA IMATGE
ANGULACIÓ (vertical) / POSICIÓ DE CÀMERA (horitzontal)
CAPTAR LA IMATGE: EXPOSAR ELS SENSORS A LA LLUM.
L’exposició a la llum dels sensors (que poden ser físicoquímics, com la pel·lícula d’una càmera fotogràfica tradicional, o digitals, com els sensors d’una càmera digital o d’un mòbil) es duu a terme mitjançant 3 elements bàsics:
- El DIAFRAGMA, una mena de comporta circular que funciona com la nineta de l’ull humà, dilatant-se o comprimint-se, segons si interessa que entri molta o poca llum.
- L’OBTURADOR, una altra mena de comporta o teló que s’obre més o menys temps, deixant entrar la llum més o menys estona. D’això se’n diu, també, la VELOCITAT d’obturació o velocitat de captura.
- La SENSIBILITAT (ISO) de la pel·lícula o del suport digital. Aquest valor identifica la capacitat de produir imatge fotogràfica sota diferents graus de lluminositat, tant en ambients extremadament radiants com en situacions de penombra o de lluminositat molt baixa. Com més alta és la ISO més fosc pot ser l’ambient tolerat per la càmera.
Aquests 3 elements esmentats: Diafragma, Obturador, i ISO, utilitzats amb saviesa, produeixen uns efectes fotogràfics molt interessants:
- El diafragma es regula mitjançant la funció “exposició” en les càmeres digitals actuals o dels telèfons mòbils. Generalment l’eina apareix assignada al símbol següent.
En les càmeres tradicionals es mesura per una rodeta o anella numerada que forma part de l’OBJECTIU acoblat l’aparell (sol mostrar unes xifres del tipus 16, 11, 8 , 5.6, 3.5…). Un diafragma molt obert provoca molta entrada de llum, però també que els termes llunyans de la imatge puguin aparèixer desenfocats. Un diafragma molt tancat provoca que tots els termes de la imatge, fins i tot els llunyans, quedin ben enfocats. Aquest fenòmen d’enfocar o desenfocar els termes llunyans s’anomena “treballar la PROFUNDITAT DE CAMP”
- L’obturador es regula per una altra rodeta numerada, que expressa les fraccions de segon que dura l’obertura que deixa entrar la llum. Per tant estem parlant de la VELOCITAT d’exposició a la llum o de captura de la imatge. Les velocitats molt altes permeten capturar el moviment “congelat”; en canvi, les velocitats molt baixes permeten obtenir imatges mogudes, que de vegades són molt expressives.
- La variació de la sensibilitat o ISO a l’hora de fer una fotografia afegeix “granulositat” o “soroll” a la imatge. Amb ISO molt baixa, la imatge serà molt neta. Amb ISO altes apareixerà la sensació de “gra” o de “soroll” que “embruta la imatge, tot i que també pot servir com a recurs artístic i expressiu.
OBJECTIUS:
Finalment, el joc amb diferents OBJECTIUS permet una amplíssima gama de possibilitats de captura d’imatges. Els objectius més freqüents són els macro objectius, els teleobjectius, els gran angular, etc.