La sensació que experimenta cada persona i que acompanya la percepció dels colors s’ha associat al llarg de la història a diferents significats. Avui en dia s’acceptan algunes idees com les que mostrem a continuació:
El món comercial i de la publicitat, com ja hem vist amb anterioritat, aprofita molt sovint aquest efecte psicològic dels colors per a associar-lo als productes que promociona.
LA DETERMINACIÓ EXACTA DELS COLORS:
Per tal de definir amb exactitud una sèrie de colors concrets sovint no n’hi ha prou amb donar-els-li un nom com ara “verd clar”, “verd ampolla”, o “verd oliva”. Amb el temps s’ha fet necessari trobar sistemes més exactes d’etiquetatge dels colors, de cara a crear “paletes” (col·leccions o combinacions de colors) més exactes i completes. Hi tres sistemes principals de classificació molt específica dels colors: Els sistema RGB, el sistema CYMK i el Sistema Hexadecimal.
El sistema RGB: S’utilitza molt per a definir els colors-llum, els colors emesos per la llum (com ara els colors que apareixen a la pantalla d’un ordenador, un televisor o un mòbil, que provenen dels píxels il·luminats i diminuts que conté la pantalla). Aquest sistema classifica els colors mitjançant un conjunt o mescla de tres xifres numèriques (per exemple: [165, 255, 0 ]). Cada xifra correspón a un dels tres colors-llum primaris (R= Red, G= Green, B=Blue-violet) i en cada cas pot aparèixer un valor de entre 0 a 255. Si escribim un 0 significa que d’aquell color no n’hi ha gens. Si escribim un 255 significa que aquell color hi participa en proporció-saturació màxima. Si en sistema RGB escribim només un valor numèric, en lloc de tres (per exemple [ 255]) el que estem dient és que ens referim a una gama de grisos, i no a cap to de color concret. En aquest cas el 0 seria igual al color negre absolut i el 255 seria el blanc absolut. Tots els números entre 0 i 255 serien diferents matisos de gris.
El sistema CYMK: S’utilitza sobretot en les arts gràfiques, art i disseny per a definir colors-pigment, colors materials, com els que fan servir els diversos materials pictòrics, les tintes d’impressora, els tints i colorants tèxtils, etc. En aquest cas, aquest sistema expressa els colors en forma de percentatge de colors-pigment primaris (C=Cian, Y= Groc, M=Magenta) afegint-hi també el negre (K= negre).
El sistema hexadecimal: És una codificació dels colors molt utilitzada pels programes i sistemes informàtics. Es tracta d’una combinació de símbols, lletres i números que representen la concentració específica de vermell, verd i blau que conté cada to i cada matís de color que apareix en una pantalla, una pàgina web, una imatge infogràfica… Actualment és molt freqüent que trobem els colors definits d’aquesta manera.
Com veieu, el coneixement profund del color pot anar molt més enllà de la simple imatge d’un cercle cromàtic o de la diferència entre tons càlids i tons freds…
- La meitat “càlida” del cercle cromàtic està formada pels tons grocs, taronja, vermell … La meitat “freda” ve representada pel verds, balus i liles.
- Els colors oposats frontalment són els que considerem “complementaris”, alhora que contraris.
- Els tons que van seguits i es toquen, o que es situen molt propers en el cercle cromàtic configuren les anomenades “gammes harmòniques”, perquè combinats en un mateix dibuix produeixen una sensació d’harmonia i consonància notables.
El treball d’anàlisi del color en els productes de la nostra cultura visual pot aportar-nos un punt de vista molt més interessant del que sovint imaginem. El color aporta una gran quantitat d’informació i de contingut expressiu.
Seguint amb el projecte que heu començat a treballar en la unitat anterior us proposem ara que intenteu trobar similituds, diferències i característiques pròpies en les “paletes de color” que utilitzen els dos artistes contemporanis que hem pres de referència per a inspirar el nostre treball amb el mapa de Mollet. Ens referim a Mark Bradford i a Aminah Lynn Robinson.