Lleis de la percepció de les formes: Teoria de la Gestalt.

Segons el corrent d’investigació de la psicologia humana conegut amb el nom de Teoria de la GESTALT, la nostra percepció de l’entorn i les coses que ens envolten funciona a partir d’uns principis que es recullen en les anomenades “Lleis de la forma” o “Lleis de la configuració”. Segons aquestes lleis la nostra percepció no és un procés de resposta automàtica i objectiva als estímuls exteriors, sinò que es tracta d’una resposta molt elaborada, que incorpora el pensament d’una manera intensa i que vincula la resposta de la persona al seu entrenament i història específics, en tant que és un ésser que disposa de memòria i que es desenvolupa sempre dintre d’un entorn social.

Les anomenades LLEIS DE LA GESTALT:

  • Llei de la bona forma: Si veiem un traç o un objecte que presenta un aspecte semblant a alguna de les formes simples i bàsiques que coneixem des de petits (el cercle, el triangle, el quadrat, …), encara que aquesta forma sigui incompleta o irregular, el nostre cervell fa que la percebem com si fos completa, regular i estable.
  • Llei de la figura i el fons: La forma més contrastada, acabada, simètrica i tancada es percep com a “figura”, mentre que la resta es percep més aviat com a “fons”.
  • Llei de la proximitat o de l’agrupament per semblança: Tenim tendència a interpretar un grup de formes semblants i properes com si fos una unitat i no com diverses formes independents. Veiem més la forma del grup sencer que no pas les figures individuals. La nostra percepció té tendència a relacionar entre elles les formes semblants que es repeteixen.
  • Llei de la simetria: Davant d’una imatge que presenta dues possibles lectures, veurem sempre amb més claredat la forma que sigui més simètrica. Tenim tendència a percebre les coses i les formes simètriques més que no pas les formes no simètriques.
  • Llei del contrast: Veiem abans les figures que apareixen ben contrastades, més que les altres.
  • Llei del tancament de la forma. Tenim tendència a considerar “figura” la forma que ens apareix més tancada i més contrastada. La resta ho considerem “fons”. Igualment tenim tendència a “acabar de tancar” les formes que el nostre cervell reconeix, encara que no les veiem senceres ni tancades.
  • Llei de la continuïtat (i la direcció) de la forma: En la percepció de línies i traços, tenim la tendència a veure línies contínues i repetició contínua d’una forma, quan uns traços s’extenen en una mateixa direcció, tot i que en realitat aquestes línies i formes es vegin tallades per altres línies que delimiten altres espais, els quals podrien tembé ésser percebuts com a formes independents.
  • Llei de la tridimensionalitat. Percebem una imatge com a imatge tridimensional quan la seva configuració ens ofereix una visió més simple i entenedora que si hauguéssim d’interpretar el mateix estímul com a forma bidimensional. És a dir, veiem una forma com a tridimensional quan es presenta de manera més favorable que no pas la seva imatge bidimensional.

En el següent enllaç podeu veure una presentació de Rosa Urgell amb exemples interessants https://www.slideshare.net/rosaurgell/lleis-gestalt-de-percepci-2338015

Aquesta entrada s'ha publicat en 4t ESO, General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.