L’obra gràfica, pictòrica o fotogràfica es troba amb limitacions evidents quan tracta de representar el moviment i la durada de les coses, els esdeveniments i les situacions reals o imaginades. Les mateixes limitacions sorgeixen quan tracta de capturar l’instant fugisser, el moment exacte i sobtat en què passa alguna cosa interessant davant nostre. L’art ha cercat des de sempre la manera de poder superar aquestes limitacions, i ho ha aconseguit, en part, a través de l’elaboració de solucions molt creatives: l’execució gestual, la repetició rítmica de formes, la superposició de plans, l’extensió de la pintura i del suport, la seqüenciació d’imatges fixes… Però no ha estat fins que la tecnologia i els avenços cientifics no han permés de treballar amb un seguit d’imatges fixes i seqüenciades de manera contínua (els fotogrames en un film) que l’art ha conquerit del tot aquesta dimensió del moviment i de la durada temporal de les coses, representades en l’obra visual narrativa.
Les històries il·lustrades, les tires dibuixades a la premsa impresa, el còmic, són precursors directes dels “storyboard” que s’utilitzen al cinema o, més actualment, al mitjà videogràfic.
Qualsevol producte videogràfic animat, tant si parteix d’un video pròpiament dit, d’una animació de tipus “Flash”, d’un producte amb “Stop Motion”, amb Scratch o amb qualsevol altre aplicació similar, necessita d’aquest mínim treball previ de disseny i plasmació d’idees en un guió gràfic. El guió gràfic és l’esbós d’aquest tipus d’obra visual.
Exemples d’animacions senzilles.
Aplicacions d’edició i creació videogràfica i d’STOP MOTION pel telèfon mòbil.